Els hongaresos acostumen a escriure en primer lloc el cognom i després el nom, però aquest ordre s'inverteix en els usos internacionals. Exemple: Béla Bartók (a Hongria: Bartók Béla).
2. Vocalisme
L'accent tònic sol recaure sobre la primera síl·laba.
a equival a [ɒ], que solem adaptar a [a].
á equival a [a] llarga, que solem adaptar a [a].
e en posició tònica se sol adaptar a [ɛ].
é equival a [e] llarga, que solem adaptar a [e].
i equival a [i].
í equival a [i] llarga, que solem adaptar a [i].
o equival a [o].
ó equival a [o] llarga, que solem adaptar a [o].
ö equival a [ø], que solem adaptar a [o].
ő equival a [ø] llarga, que solem adaptar a [o].
ü equival a la ü francesa, que solem adaptar a [u] o [i].
ű equival a ü francesa llarga, que solem adaptar a [u].
3. Consonantisme
c equival a [ts].
cs equival a [tʃ].
dcs equival a [ʤ].
g és sempre velar (com a la paraula gat del català).
gy ho adaptem a [ʤ].
h inicial de mot o síl·laba i entre vocals és aspirada. A final de paraula o seguida de consonant sol ser muda.