Orientacions d'adaptació fonètica en un context català:
1. Vocalisme
1.1. A diferència del català, un accent agut (´) sobre la e o sobre la o indica que són vocals obertes (no pas tancades): António, José.
1.2. La diftongació és com en català. Ex.: Luís.
1.3. Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes. Ex.: Aurélio, Mário, Romário.
1.4. La o en posició àtona generalment sona u. Ex.: Francisco, Figo, José.
1.5. La a àtona també es neutralitza. Ex.: Sintra.
1.6. Adaptem les e àtones a [e], d'acord amb la grafia, tot i que en la pronúncia local algunes puguin sonar [i]. Ex.: Jorge, Alves, Gomes.
1.7. La titlla serveix per indicar els diftongs nasals. Ex.: Camões, João. En textos periodístics escrits se'n sol prescindir (més informació).
2. Consonantisme
2.1. La c + e, i i la z sonen igual que en català. Ex.: Horácio, Mazinho.
2.2. La g i la j també sonen com en català. Ex.: Gilberto, Jorge, José.
2.3. El dígraf lh equival a ll. Ex.: Ramalho.
2.4. El dígraf nh equival a ny. Ex.: Cunhal.
2.5. El dígraf ch equival a xeix. Ex.: Cachoeira.
2.6. Adaptem les esses i les llegim com en català, tot i que en la pronúncia local, segons la posició, algunes puguin sonar fricatives. Ex.: Soares.
