Vietnamita

1. Sistema d'escriptura

Actualment, el vietnamita (o annamita) fa servir l'alfabet llatí, amb l'addició de diacrítics especials (per a la transcripció gràfica de tons i sons peculiars). Als nostres mitjans ometem en general aquests diacrítics, d'acord amb l'ús internacional més habitual.

2. Vocalisme

Podem simplificar i pronunciar les vocals a la catalana sense fer-hi neutralitzacions ni obertures (e i o tancades).

3. Consonantisme

Cal tenir en compte aquests casos:

• c: sempre es pronuncia [k].
• ch: es pronuncia [ʧ].
• d: es pronuncia [d] quan la grafia original és đ, i [z] (essa sonora) quan la grafia és d.
• g: es pronuncia [g]. Excepció: seguida de e/i es pronuncia [z] (essa sonora).
• gh: es pronuncia [g].
• h: es pronuncia aspirada [h].
• kh: es pronuncia [χ] (jota castellana).
• ng i ngh: es pronuncien [ŋ].
• nh: es pronuncia [ɲ].
• ph: es pronuncia [f]. Exemples: Dien Bien Phu, Hai Phong.
• qu: es pronuncia [kw].
• r: es pronuncia [z] (essa sonora).
• s: sempre es pronuncia [s] (essa sorda).
• th: es pronuncia [θ].
• tr: es pronuncia [ʧ].
• x: es pronuncia [s] (essa sorda).

4. Noms propis

Sempre que un topònim vietnamita té una forma tradicional consolidada en català, la fem servir. Exemple: Tonquín

En general, els antropònims consten de tres parts, que se solen escriure totes separades i amb majúscula inicial. Exemple: Nong Duc Manh

Altres llengües