D'acord amb el diccionari normatiu, en alguns contextos les tres formes poden ser sinònimes. En l'ús diari solem aplicar la distinció següent:
1. Optem per la locució en l'aire en els usos metafòrics, amb el valor de sense resoldre, en suspens:
Ara mateix, les inversions de l'empresa estan en l'aire
La sentència sobre la immersió lingüística està en l'aire
Se'n va anar de l'empresa sense avisar i tots els projectes van quedar en l'aire
2. Fem servir l'adverbi enlaire preferentment per indicar "amunt dins l'aire", com en els exemples volar molt enlaire, estar amb les espases enlaire o tirar el barret enlaire.
3. Finalment, la locució a l'aire vol dir "sense que res privi el contacte amb l'aire" i la fem servir en frases com fotografiar algú amb un pit a l'aire, disparar dos trets a l'aire o deixar algú amb el cul a l'aire.
