1. Les formes sense / sens
La forma habitual arreu del domini lingüístic és sense.
La variant sens es manté avui en alguns sintagmes ja fixats, com ara sens dubte i sens falta.
Sens dubte, el govern hi presentarà un recurs
Porta-m'ho demà sens falta
2. A final de frase
És molt habitual l'ús de sense a final de frase:
Si no tinc forquilla, menjaré sense
3. Els enllaços amb i sense / amb o sense
Construïm la frase preferentment d'acord amb aquests exemples:
Tenim cervesa amb alcohol i sense (preferible a: amb i sense alcohol)
El cafè, el vols amb sucre o sense? (preferible a: amb o sense sucre?)
4. Elisions i pronoms
Un sintagma preposicional introduït per sense sol expressar relacions que denoten exclusió, mancança o privació absoluta. El pronom que pot substituir tot aquest grup (sense + complement) és hi:
T'has quedat sense oli o no t'hi has quedat?
Però les oracions en què no s'elideix tot el grup, sinó solament el complement de sense, no admeten cap pronominalització. És incorrecte l'ús del pronom en en aquests casos.
Correcte:
Encara tens oli o ja t'has quedat sense?
No et quedis sense
Incorrecte:
Encara tens oli o ja te n'has quedat sense?
No te'n quedis sense
5. Rebuig de l'adverbi no
La preposició sense nega sempre el sentit del fragment que introdueix. Les oracions construïdes amb aquesta preposició, doncs, ja són negatives i no admeten l'ús de l'adverbi no:
Incorrecte: Fem-ho sense que no ens vegi
Correcte: Fem-ho sense que ens vegi
6. Ús emfàtic: no sense
La forma no (pas) sense expressa d'una manera emfàtica el mateix que la preposició amb:
Ho hem aconseguit no sense esforç
7. Lexicalitzacions: sensepapers, sensesostre, sensellarisme.
Més informació: GIEC (19.6.1.4 i 35.3a).
