Vocabulari de la visita papal (2010)

MAPA DEL DOCUMENT

1. LLOCS QUE VISITARÀ EL PAPA

2. NOMS PROPIS

3. CERIMÒNIA DE DEDICACIÓ

4. MINISTRES LITÚRGICS

5. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

6. COLORS LITÚRGICS

7. OBJECTES LITÚRGICS

8. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

9. ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

10. CONVENCIONS

11. OBSERVACIONS

12. ÍNDEX DE PARAULES

1. LLOCS QUE VISITARÀ EL PAPA

Benet XVI arribarà a l'aeroport del Prat el 6 de novembre al vespre, procedent de Santiago de Compostel·la, i passarà la nit a la seu de l'arquebisbat de Barcelona.

L'endemà, dia 7, després de la dedicació de l'església de la Sagrada Família, tornarà a l'arquebisbat amb el seu seguici per dinar amb un centenar de bisbes i cardenals.

El diumenge 7 de novembre al matí, Benet XVI es traslladarà amb el papamòbil fins a la Sagrada Família, on presidirà la cerimònia de dedicació i proclamarà l'església com a basílica.

El diumenge 7 de novembre a la tarda, Benet XVI visitarà la institució benèfica Obra del Nen Déu (al barri del Guinardó). D'aquí anirà a l'aeroport per tornar a Roma.

2. NOMS PROPIS

Papa, cap de l'Església catòlica (des del 19-4-2005).

Nom: Joseph Ratzinger  

Lloc de naixement: Marktl am Inn (Alemanya)  

Pronunciació: llegim Benet setze, no setzè (criteri).

Arquebisbe de Santiago de Compostel·la.

Cardenal.

També ocupa el càrrec de cardenal camarlenc.

Arquitecte en cap de l'església de la Sagrada Família.

Cardenal, arquebisbe emèrit de Barcelona.                                

Arquebisbe, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. 

Responsable de l'organització dels viatges del papa Benet XVI.

Portaveu del Vaticà des del 2006, en substitució de Joaquín Navarro-Valls.

Mestre de cerimònies del papa Benet XVI.       

Cardenal arquebisbe de Barcelona.

President nat de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Arquebisbe de Tarragona.                                      

President delegat de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

President del Parlament entre el 1999 i el 2003.

Cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola.                       

Arquebisbe "ad personam" d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Llista de membres de la Conferència Episcopal Tarraconense

3. CERIMÒNIA DE DEDICACIÓ

El papa Benet XVI presidirà la dedicació de l'església de la Sagrada Família el 7-11-2010. 

La dedicació (forma preferent davant consagració) és la cerimònia litúrgica amb què un lloc és reservat al culte.

Josep Urdeix, delegat de Litúrgia de l'arquebisbat de Barcelona: "El nom exacte que li donen els llibres litúrgics és el de «dedicar» (dedicar a Déu una església). Encara que gairebé siguin sinònims, en aquests casos, «dedicar» i «consagrar», val més que fem servir el nom que més li correspon" (més informació: Què vol dir «dedicar» una església?).

1. A la porta de l'església: arribada, obertura de la porta, processó solemne.

2. A dins de l'església: el papa saluda l'assemblea, lliurament d'un calze, paraules de l'arquitecte (Jordi Bonet), benedicció de l'aigua, aspersió, oració.

3. Litúrgia de la Paraula: primera lectura, salm responsorial, segona lectura, processó i proclamació de l'Evangeli, homilia, credo. 

4. Litúrgia de la dedicació: lletanies, pregària de dedicació, unció de l'altar i de les parets (amb la crismera), encensament de l'altar i de les parets (amb l'encenser) i il·luminació de l'església.

5. Litúrgia de l'eucaristia: ofertori, comunió, àngelus, triple benedicció, sortida en processó.

L'àngelus és l'oració que els cristians fan en record de l'anunciació de l'àngel a Maria. El nom prové de la primera frase de la pregària en la versió llatina: "Angelus Domini nuntiavit Mariae" ("L'àngel del Senyor va anunciar a Maria").

Cada diumenge, a les dotze del migdia, el papa sol dir l'àngelus des de la finestra del seu despatx, davant la plaça de Sant Pere del Vaticà. En aquesta ocasió, Benet XVI dirà l'àngelus des del portal del Naixement de l'església de la Sagrada Família de Barcelona.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, llegirà la butlla que proclama la Sagrada Família com a basílica.

Una basílica és una església de significació destacada, a la qual es reconeix un prestigi especial i es concedeixen alguns privilegis. Només el papa té prerrogativa per convertir una església en basílica.

El nom exacte és basílica menor, ja que la denominació basílica major es reserva només a quatre esglésies històriques romanes: Sant Pere del Vaticà, Santa Maria Major, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà. 

D'aquesta manera, la Sagrada Família s'afegirà a les altres vuit basíliques de Barcelona: la catedral, la Mercè, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sant Josep Oriol, Sants Just i Pastor, el Sagrat Cor del Tibidabo i la Concepció.

Després de resar l'àngelus, Benet XVI descobrirà una placa commemorativa de la dedicació i proclamació de l'església de la Sagrada Família com a basílica.

4. MINISTRES LITÚRGICS

Els ministres litúrgics són persones que han rebut delegació per a un servei concret dins l'Església.

Ministres ordenats (han rebut el ministeri a través del sagrament de l'orde): bisbe, prevere (o capellà/sacerdot) i diaca.

Ministres no ordenats (laics, sense el sagrament de l'orde): acòlit i lector. 

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, sa santedat, sant pare, successor de Pere, vicari de Crist.

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Cardenal camarlenc: cardenal que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda vacant. Cardenal camarlenc actual: Tarcisio Bertone.

Cardenals catalans actuals: Lluís Martínez Sistach i Ricard Maria Carles.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Solsona i la Seu).

Arquebisbes catalans actuals: Lluís Martínez Sistach (arquebisbe de Barcelona), Jaume Pujol (arquebisbe de Tarragona) i Joan-Enric Vives (arquebisbe "ad personam" d'Urgell).

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar nous preveres i diaques.

Cal distingir:

• bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre bisbe;
• bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per decisió del papa;
• bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi;
• bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal;
• bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi.

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot , mossèn.

Forma incorrecta: *presbíter.

Castellà: presbítero.

Ministre litúrgic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.

En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la seva preparació per al sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat. Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència dels cèlibes).

Castellà: diácono.

Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció d'ajudar el prevere i el diaca en el servei de l'altar.

Altres denominacions: escolà. 

Castellà: acólito.

1. Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció de llegir les lectures litúrgiques, llevat de l'Evangeli. 2. Fidel que llegeix les lectures litúrgiques.

Castellà: lector.

5. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

ALBA: túnica de tela blanca i amb mànigues que simbolitza la puresa de cor del ministre litúrgic que es disposa a fer la celebració. És la peça bàsica i la porten des de l'acòlit fins al ministre que presideix la cerimònia.

AMIT: Llenç blanc que el sacerdot es pot posar sobre les espatlles, sota l'alba.

ANELL DEL PESCADOR: anell que porta el papa per autenticar algunes de les seves cartes o documents.

ANELL EPISCOPAL: anell que porten els bisbes com a signe d'autoritat i de vinculació a la diòcesi.

BÀCUL: crossa o gaiata, símbol d'autoritat dels bisbes com a pastors espirituals del poble. En una cerimònia on hi ha més d'un bisbe (com la de la dedicació de la Sagrada Família), tots els bisbes porten mitra però no bàcul, que es reserva al ministre que presideix (en aquest cas, el papa). 

BIRRET: casquet de doctor o de prelat. El dels cardenals és de color vermell.

CAPA PLUVIAL: capa, generalment de seda, que fa servir el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques. Abans només es duia fora de l'església, per prevenir-se contra la pluja.

CASULLA: peça de vestir oberta per tots dos costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama, utilitzada pel bisbe o el prevere sobre l'alba o altres ornaments. És del color litúrgic corresponent al temps o festa que se celebra. En les cerimònies de dedicació d'esglésies són de color blanc.

CÍNGOL: cordó, generalment de seda o de lli, amb una borla a cada punta, amb què se cenyeix l'alba. Se'n pot prescindir si l'alba, pel seu caient, ja queda prou subjecta.

CREU PECTORAL: creu que, com a insígnia pontifical, porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats.

DALMÀTICA: túnica ampla que porten els diaques. També en poden dur els bisbes, sota la casulla, en els oficis solemnes.

ESTOLA: tira de roba llarga que es posa sobre l'alba, damunt les espatlles i l'esquena, i que penja per davant com si fossin dues franges. Posada d'aquesta manera, és signe de la funció sacerdotal i la porten així els bisbes i els preveres. Els diaques la porten creuada, des de l'espatlla esquerra fins al costat dret. S'usen estoles de diversos colors, d'acord amb el color litúrgic de la celebració. En la dedicació d'una església, el color és el blanc.

FAIXA: cinta ampla que envolta la sotana per la cintura. El papa porta una faixa (o fascia) brodada amb el seu escut.

GREMIAL: drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls quan seien en algunes celebracions. Avui els bisbes només el fan servir amb un sentit pràctic, per no tacar-se la casulla amb l'oli sagrat en certs actes litúrgics (com ara la dedicació d'un altar).

MITRA: capell alt i acabat en punta, amb dues cintes que cauen sobre l'esquena (anomenades ínfules). És símbol de poder i el porten el papa, els bisbes, els arquebisbes i altres prelats amb aquest privilegi. Es fa servir en els moments importants de la celebració: entrada, homilia, benedicció final i sortida.

MUSSETA: capa curta (o esclavina), cordada al pit, que arriba fins als colzes.

PAL·LI: insígnia pontifical que consisteix en una banda blanca amb creus de seda que es posa a les espatlles penjant sobre el pit. És símbol d'autoritat episcopal, d'unitat i d'estímul de fortalesa.

SOLIDEU: casquet de seda amb què els bisbes es cobreixen la part posterior del cap. El nom prové del fet que "només" es treu davant "Déu" (en llatí, soli Deo). El color del solideu: blanc = papa; vermell = cardenal; morat = bisbes i arquebisbes.

SOTANA: vestidura talar (fins als talons), cordada de dalt a baix, que duen els eclesiàstics.

6. COLORS LITÚRGICS

Usos tradicionals segons el calendari litúrgic:

7. OBJECTES LITÚRGICS

Safata de metall per rentar-s'hi les mans.

Per extensió, conjunt de gerra i safata usat per rentar-s'hi les mans.

Castellà: aguamanil.

Copa de metall on es consagra el vi quan es diu missa.

Castellà: cáliz.

Gerrets on es posa el vi i l'aigua, separadament, per a la celebració de l'eucaristia. 

Castellà: vinajeras.

Estri de forma estilitzada destinat a sostenir la candela o ciri. N'hi ha de més d'un braç.

Castellà: candelabro.

Candela de cera, preferentment d'abella, que es fa servir en el culte litúrgic.

La llum simbolitza la fe i en particular Jesucrist, que amb la seva persona i la seva doctrina il·lumina la vida del creient.

ciri pasqual: ciri de grans dimensions que es beneeix la nit de Pasqua.

Castellà: cirio.

1. Vel o tela amb què es cobreix el copó quan es guarda en el sagrari i quan es fa l'exposició de l'hòstia consagrada sense fer servir la custòdia. 2. El vel o tela que cobreix, en determinades circumstàncies, el sagrari.

Castellà: conopeo.

Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.

Sinònim: hostier.

Castellà: copón.

Peça de tela blanca que s'estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia.

De forma quadrada, se situa sobre l'altar a partir de l'ofertori per dipositar-hi el pa i el vi de l'eucaristia. El nom prové de "cos de Crist".

Castellà: corporal.

Monument, objecte artístic o figuració plàstica que representa la creu on va morir Jesús.

Creu grega: la que té els braços iguals.
Creu llatina: la que té el braç vertical més llarg que l'horitzontal.

Castellà: cruz.

Vas o gerro petit amb tapa on es guarda el crisma per a les uncions.

crisma: oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe el Dijous Sant, usat en alguns sagraments i en les litúrgies de dedicació d'esglésies i altars.

Castellà: crismera.

Peça d'orfebreria on s'exposa l'hòstia consagrada a la veneració pública.

Sinònim: ostensori.

Castellà: custodia, ostensorio.

Braseret amb tapadora foradada suspès amb cadenetes, al qual es pot donar un moviment de vaivé i que serveix per cremar-hi encens i encensar als actes litúrgics.

El fum que es desprèn simbolitza la pregària de l'assemblea cristiana que s'enlaira cap a Déu.

Sinònim: turíbul.

El ministre litúrgic que porta l'encenser en una cerimònia s'anomena turiferari.

Castellà: incensario, turíbulo.

Peça de lli o de cotó que es posa sobre l'altar.

Sinònim: tovalles.

Forma incorrecta: *mantel.

Castellà: mantel.

Llibre, generalment adornat, que conté els passatges evangèlics de les misses de l'any.

A la processó d'entrada de les misses solemnes (com la dedicació de l'església de la Sagrada Família) és habitual que un diaca porti, alçat, l'evangeliari, que deixarà tancat sobre l'altar fins al moment de la proclamació de l'Evangeli. Llavors es portarà fins a l'ambó, on es faran les lectures.

Castellà: evangeliario.

Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant una taula d'altar.

Sinònim: antependi.

Forma incorrecta: *antipendi.

Castellà: frontal, antipendio.

Tros prim de pa sense llevat que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa.

En les cerimònies religioses són més usuals els sinònims sagrada forma, pa (de Crist), cos de Crist.

Castellà: hostia.

Drap de seda (blanc o del color litúrgic del dia) que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per presentar-los a la veneració dels fidels o portar-los en processó.

Castellà: humeral.

1. Llibre gran que durant la missa es té sobre l'altar, en què hi ha les oracions i les altres parts de la missa amb la indicació de les cerimònies.
 
2. Llibret per a ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l'any litúrgic. 

Castellà: misal.

Vas en forma de nau on es diposita l'encens en pols per fer cremar a l'encenser.

Castellà: naveta.

Tela blanca rectangular amb què es cobreix el calze durant la missa.

Castellà: palia.

Plat d'or, d'argent o de metall daurat on es posa l'hòstia durant la missa.

Castellà: patena.

Drap amb què s'eixuga el calze després de la comunió.

Castellà: purificador.

Estri litúrgic utilitzat per fer l'aspersió amb aigua beneita ("fer els asperges").

Està format per una esfera buida i foradada (on es recull l'aigua beneita que s'aspergirà) i un mànec. Antigament (i també ara en algunes celebracions) es feien servir les branques d'un arbust de fulles espesses i oloroses, anomenat hisop.

Fa conjunt amb una caldereta que conté l'aigua beneita.

Sinònim: asperges (els), hisop (l').

Castellà: aspersorio, hisopo.

8. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

Taula on se celebra l'eucaristia.

Centre de la litúrgia eucarística i símbol de Crist.

L'altar major de l'església de la Sagrada Família és un bloc de pòrfir vermell portat de l'Iran. Fa tres metres de llarg i pesa 7.500 quilos. Està situal al mig del presbiteri, bastant avançat perquè quedi a prop del poble.

Castellà: altar.

Lloc des d'on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques.

Castellà: ambón.

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, la funció del qual és cobrir un altar, una imatge o qualsevol objecte religiós.

El baldaquí de l'església de la Sagrada Família, situat sobre l'altar, és un heptàgon metàl·lic, d'uns cinc metres de diàmetre i cobert amb pa d'or de 22 quirats, d'on pengen fulles de parra (de coure), raïms (de vidre) i espigues (de fusta blanca envernissada amb claus i coure). Quedarà coronat per una creu, obra de l'escultor Francesc Fajula.

El dia 7 de novembre Benet XVI dirà l'àngelus cobert per un baldaquí o dosser instal·lat per a l'ocasió davant del portal del Naixement de l'església de la Sagrada Família de Barcelona.

Castellà: baldaquino.

Seient estret i llarg, generalment de fusta, on seuen els fidels a les esglésies. Sol dur un reclinatori o agenollador a la part posterior.

Castellà: banco.

Part de l'església on hi ha la pila baptismal.

Sovint està situat a l'entrada (dreta o esquerra) per significar que el baptisme és el sagrament pel qual la persona entra a formar part de la comunitat cristiana. En el cas de l'església de la Sagrada Família, el baptisteri és a l'esquerra, entrant per la façana de la Glòria (tal com farà Benet XVI), i està adornat amb al·legories del baptisme.

Antigament eren edificis separats de les esglésies, sovint de planta poligonal o circular, on s'administrava el baptisme per immersió.

Castellà: baptisterio.

Seu o seient, símbol de presidència i de magisteri.

Es parla de càtedra de sant Pere per referir-se a l'autoritat doctrinal del papa i de càtedra del bisbe per indicar el seu seient a la catedral, símbol d'autoritat.

Castellà: cátedra.

Seu del confessor per administrar el sagrament de la penitència.

Castellà: confesionario.

Part de l'església destinada a la comunitat religiosa que resa o canta l'ofici diví.

A l'església de la Sagrada Família, les graderies dels cors d'adults són a les naus laterals i estan enfocades cap a l'altar major. S'hi accedeix per unes escales de cargol. El cor infantil és a l'absis.

Castellà: coro.

Tauleta, prop de l'altar, per tenir-hi les canadelles i altres objectes litúrgics.

Castellà: credencia.

Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.

L'orgue actual de l'església de la Sagrada Família, obra d'Albert Blancafort, consta de dos cossos, que sumen 1.492 tubs. Té tres teclats (dos de manuals i un de pedal) i 26 registres.

Forma incorrecta: *òrgan.

Castellà: órgano.

Recipient gran, generalment de pedra, situat al baptisteri i que conté l'aigua beneita per batejar.

Sinònim: pica baptismal.

Castellà: pila bautismal.

Pica, col·locada a l'entrada de l'església, que conté l'aigua beneita amb què els fidels se senyen.

La pila d'aigua beneita de l'església de la Sagrada Família és una enorme petxina originària de les Filipines. Va ser un regal d'Eusebi Güell al seu amic Gaudí.

Sinònims: pica d'aigua beneita, beneitera.

Castellà: pila de agua bendita.

Part de l'església al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, més elevada que la resta i reservada als preveres durant les celebracions litúrgiques.

Castellà: presbiterio.

Petit moble, fet de manera artística i noble, on es guarden les hòsties consagrades.

Castellà: sagrario.

Dependència de l'església on els sacerdots es posen la indumentària litúrgica i on es custodien els ornaments i objectes que es fan servir en els actes de culte.

Gaudí va ubicar les sagristies de la Sagrada Família als dos costats de la capella de l'Assumpció. Són edificis de dotze cares coberts per una cúpula totalment perforada per finestres triangulars.

Forma incorrecta: *sacristia.

 Castellà: sacristía.

9. ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Capçalera de l'església de la Sagrada Família.

Consta de set capelles al voltant d'un deambulatori i de l'espai central, on se situa l'altar i el presbiteri.

La façana de l'absis dona al carrer Provença, entre les façanes del Naixement i la Passió.

Castellà: ábside.

Destaca la capella de l'Assumpció, que es construirà a la part posterior de l'absis. A cada banda de la capella hi haurà una sagristia, intercomunicades pel claustre. 

Castellà: capillas.

Torre de planta quadrada o octogonal que s'alça sobre el creuer per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula. 

Sinònim: torre de creuer.

Forma incorrecta: *cimborri.

Castellà: cimborrio.

Element arquitectònic que permet acabar els nervis (continuacions de les columnes) al punt més alt d'una volta o al mig d'un arc.

A l'església de la Sagrada Família destaquen les 22 claus de volta de la cripta, amb diferents elements esculpits.

Paraula femenina: la clau.

Castellà: clave de bóveda. 

Espai de comunicació entre les façanes, les sagristies i les capelles.

Envoltarà tota l'església.

Castellà: claustro.

Nau transversal de l'església, que forma una creu amb la nau principal. Uneix la façana del Naixement amb la de la Passió.

També s'anomena transsepte.

Per extensió, espai quadrat comú a la nau transversal i a la principal.

Castellà: crucero.

Planta subterrània que ocupa l'espai sota l'absis, amb la mateixa estructura.

Consta de set capelles, un deambulatori i una àrea central, gairebé circular, a sobre de la qual hi ha el presbiteri.

Castellà: cripta.

Prolongació de les naus laterals de l'església, que les uneix per darrere el presbiteri, al voltant de l'absis.

Sinònim: girola.

Castellà: deambulatorio, girola.

Pendent de construcció, serà la façana principal de la Sagrada Família.

Situada al carrer Mallorca. Orientada cap al sud-est, de cara al mar.

Benet XVI entrarà a la Sagrada Família per la porta d'aquesta façana.

Castellà: fachada de la Gloria.

Situada al carrer Sardenya. Façana del creuer orientada a l'oest.

Castellà: fachada de la Pasión.

Situada al carrer Marina. Façana del creuer orientada a l'est.

Única façana construïda en vida de Gaudí.

Benet XVI dirà l'àngelus, a les dotze del migdia, des d'aquesta façana.

Castellà: fachada del Nacimiento.

Canal que sobresurt i que serveix per evacuar l'aigua de pluja.

En l'arquitectura gòtica, les gàrgoles presentaven éssers fantàstics i demoníacs. Gaudí es va estimar més fer servir animals comuns, relacionats tradicionalment amb el mal.  

Castellà: gárgola.

Espai entre la façana principal i el creuer.

Està compost per dues naus laterals a cada banda i una nau central.

Castellà: nave principal.

Pilar acabat en punta que serveix per coronar algunes torres.

Per decorar els pinacles de la Sagrada Família, Gaudí va escollir el mosaic venecià de Murano. 

Castellà: pináculo.

Tipus de roca present en diversos elements de l'església de la Sagrada Família, com l'altar major i les quatre columnes que suportaran el cimbori central. Concretament es tracta de pòrfir vermell portat de l'Iran. 

Forma incorrecta: *pòrfid.

Castellà: pórfido.

Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, etc., i és suportada per parets, pilars, contraforts, etc.

A l'església de la Sagrada Família destaquen les voltes que neixen de les columnes, en forma d'arbre.

Forma incorrecta: *bòveda.

Castellà: bóveda. 

10. CONVENCIONS

El títol monsenyor és un tractament protocol·lari. No és una fórmula habitual ni recomanable en textos periodístics. Així, en un informatiu, per exemple, en comptes de dir "la roda de premsa del cardenal monsenyor Martínez Sistach" direm, directament, "la roda de premsa del cardenal Martínez Sistach". 

En les entrevistes, farem servir el tractament de vostè.

Església/església: ho escrivim amb majúscula quan ens referim a la institució i amb minúscula si parlem d'un edifici. Exemples: "El cap de l'Església catòlica"; "Les obres de l'església de la Sagrada Família".

papa: ho escrivim sempre amb minúscula. Exemples: "La visita del papa"; "La visita del papa Benet XVI"; "Els papes de la història". 

11. OBSERVACIONS

EN COMPTES DE

DIREM

assistents (o fidels)

És incorrecte usar pelegrins per designar genèricament tothom que assisteix a un acte religiós (més informació)

     12. ÍNDEX DE PARAULES      

1. *ábside --> absis
2. absis
3. *acetre --> caldereta
4. acòlit
5. *aguamanil --> aiguamans
6. aiguamans
7. alba
8. altar
9. ambó
10. amit
11. anell del pescador
12. anell episcopal
13. àngelus
14. antependi (vg. frontal)
15. arquebisbat de Barcelona
16. arquebisbe
17. asperges (vg. salpasser)
18. aspersió (vg. salpasser)
19. assistents
20. bàcul
21. baldaquí
22. banc
23. baptisteri
24. Barrio, Julián
25. basílica
26. basílica major (vg. basílica)
27. basílica menor (vg. basílica)
28. basíliques de Barcelona (vg. basílica)
29. benedicció de l'aigua (vg. parts de la cerimònia)
30. beneitera (vg. pila d'aigua beneita)
31. Benet XVI
32. Bertone, Tarcisio
33. birret
34. bisbe
35. bisbe auxiliar (vg. bisbe)
36. bisbe coadjutor (vg. bisbe)
37. bisbe de Roma (vg. papa)
38. bisbe diocesà (vg. bisbe)
39. bisbe electe (vg. bisbe)
40. bisbe emèrit (vg. bisbe)
41. bisbe sufragani (vg. bisbe)
42. Bonet, Jordi
43. *bóveda --> volta
44. butlla (vg. basílica)
45. caldereta
46. *cáliz --> calze
47. calze
48. camarlenc (vg. cardenal)
49. Carles, Ricard Maria
50. canadelles
51. *candelabro --> canelobre
52. canelobre
53. capa pluvial
54. capellà (vg. prevere)
55. capelles
56. cardenal
57. casulla
58. càtedra
59. catedral, la (vg. basílica)
60. celebrar missa
61. cerimònia de dedicació
62. cimbori
63. cíngol
64. ciri
65. ciri pasqual (vg. ciri)
66. clau de volta
67. claustre
68. col·legi cardenalici (vg. cardenal)
69. col·legi episcopal (vg. bisbe)
70. colors litúrgics
71. *comulgar --> combregar
72. comunió (vg. parts de la cerimònia)
73. Concepció, la (vg. basílica)
74. conclave
75. Conferència Episcopal Tarraconense
76. confessionari
77. *conopeo --> conopeu
78. conopeu
79. consagració (vg. dedicació)
80. consagrar (vg. dedicació)
81. convencions
82. copó
83. cor
84. corporal
85. cos de Crist (vg. hòstia)
86. credença
87. credo (vg. parts de la cerimònia)
88. creu
89. creu grega (vg. creu)
90. creu llatina (vg. creu)
91. creu pectoral
92. creuer
93. cripta
94. crisma (vg. crismera)
95. crismera
96. cúria romana
97. custòdia
98. dalmàtica
99. deambulatori
100. dedicar (vg. dedicació)
101. dedicació
102. diaca
103. dir missa
104. discurs
105. dosser (vg. baldaquí)
106. encensament (vg. parts de la cerimònia)
107. encenser
108. entrada solemne (vg. parts de la cerimònia)
109. escolà (vg. acòlit )
110. església (minúscula)
111. església de la Sagrada Família
112. Església (majúscula)
113. estola
114. estovalles
115. eucaristia (vg. parts de la cerimònia)
116. evangeliari
117. façana de la Glòria
118. façana de la Passió
119. façana del Naixement
120. faixa
121. fer missa
122. fidels
123. fórmules de tractament
124. Fratini, Renzo
125. frontal
126. gàrgola
127. Gasbarri, Alberto
128. girola (vg. deambulatori)
129. gremial
130. hisop (vg. salpasser)
131. homilia
132. hòstia
133. hostier (vg. copó)
134. humeral
135. il·luminació de l'església (vg. parts de la cerimònia)
136. *incensario --> encenser
137. lector
138. indumentària litúrgica
139. Litúrgia de la Paraula (vg. parts de la cerimònia)
140. lletanies (vg. parts de la cerimònia)
141. llocs que visitarà el papa
142. Lombardi, Federico
143. *mantel --> estovalles
144. Marini, Guido
145. Marktl am Inn
146. Martínez Sistach, Lluís
147. Mercè, la (vg. basílica)
148. ministres litúrgics
149. ministres no ordenats (vg. ministres litúrgics)
150. ministres ordenats (vg. ministres litúrgics)
151. missal
152. mitra
153. mobiliari i espais litúrgics
154. monsenyor
155. mosaic de Murano (vg. pinacle)
156. musseta
157. nau principal
158. Navarro-Valls, Joaquín
159. naveta
160. noms propis
161. nunci apostòlic (vg. Renzo Fratini)
162. nunci papal (vg. Renzo Fratini)
163. objectes litúrgics
164. Obra del Nen Déu
165. ofertori (vg. parts de la cerimònia)
166. oir missa
167. oració (vg. parts de la cerimònia)
168. *òrgan --> orgue
169. orgue
170. ostensori (vg. custòdia)
171. pa (de Crist) (vg. hòstia)
172. pal·li
173. pàl·lia
174. papa
175. papa (minúscules)
176. obertura de la porta (vg. parts de la cerimònia)
177. papamòbil
178. parts de la cerimònia
179. patena
180. pelegrins
181. pica baptismal (vg. pila baptismal)
182. pica d'aigua beneita (vg. pila d'aigua beneita)
183. pila baptismal
184. pila d'aigua beneita
185. pinacle
186. pontífex (vg. papa)
187. *pòrfid --> pòrfir
188. pòrfir
189. prèdica
190. pregària de dedicació (vg. parts de la cerimònia)
191. *presbíter --> prevere
192. presbiteri
193. prevere
194. primera lectura (vg. parts de la cerimònia)
195. príncep de l'Església (vg. cardenal)
196. processó solemne (vg. parts de la cerimònia)
197. proclamació de l'Evangeli (vg. parts de la cerimònia)
198. públic
199. Pujol, Jaume
200. purificador
201. purpurat (vg. cardenal)
202. Ratzinger, Joseph
203. Rigol, Joan
204. ritu de dedicació (vg. parts de la cerimònia)
205. Rouco Varela, Antonio María
206. sa santedat (vg. papa)
207. sacerdot (vg. prevere)
208. *sacristia --> sagristia
209. Sagrada Família
210. sagrada forma (vg. hòstia)
211. sagrari
212. Sagrat Cor del Tibidabo (vg. basílica)
213. sagristia
214. salm responsorial (vg. parts de la cerimònia)
215. salpasser
216. sant pare (vg. papa)
217. Sant Joan del Laterà (vg. basílica)
218. Sant Josep Oriol (vg. basílica)
219. Sant Pau Extramurs (vg. basílica)
220. Sant Pere del Vaticà (vg. basílica)
221. Santa Maria del Mar (vg. basílica)
222. Santa Maria del Pi (vg. basílica)
223. Santa Maria Major (vg. basílica)
224. *santiguar-se --> senyar-se
225. Santiago de Compostel·la
226. Sants Just i Pastor (vg. basílica)
227. segona lectura (vg. parts de la cerimònia)
228. sermó
229. solideu
230. sotana
231. successor de Pere (vg. papa)
232. summe pontífex (vg. papa)
233. torre de creuer (vg. cimbori)
234. tovalles (vg. estovalles)
235. transsepte (vg. creuer)
236. triple benedicció (vg. parts de la cerimònia)
237. turíbul (vg. encenser)
238. turiferari (vg. encenser)
239. unció (vg. parts de la cerimònia)
240. Vaticà
241. vicari de Crist (vg. papa)
242. *vinajeras --> canadelles
243. Vives, Joan-Enric
244. volta