Tancar
36043 continguts | Actualització: 20-09-2017
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Sigles

Etiquetes
Etiquetes
  1. Formació de les sigles
  2. Desplegament de les sigles
  3. Ús de punts i espais
  4. Ús d'accents
  5. Ús de majúscules
  6. Sigles derivades de noms comuns
  7. Sigles lexicalitzades
  8. Plural de les sigles
  9. Gènere de les sigles
  10. Pronunciació de les sigles
  11. Apostrofació de les sigles
  12. Traducció de les sigles

 

  1. Formació de les sigles


    La siglació és un recurs lingüístic cada vegada més productiu en la societat actual, tant per representar noms propis com per abreujar sintagmes procedents de llenguatges d'especialitat.

    En general, les sigles són el resultat de la unió de totes o de la majoria de les inicials dels mots plens de què es compon la denominació completa (UGT per Unió General de Treballadors, per exemple).

  2. Ús i desplegament de les sigles


    Abans de fer servir una sigla ens plantegem si té un ús prou comú entre l'audiència a què ens adrecem. Si no és així, no la fem servir, o, en tot cas, l'acompanyem d'una explicació que la faci comprensible. Més informació: llibre d'estil de la ccma.

    Com a norma general, la primera vegada que apareix una sigla en un text, escrivim també el nom complet a què fa referència. La resta de vegades que la mencionem, ja pot aparèixer sola, sense desplegar.

    Hi ha algunes sigles, però, que són més conegudes que no pas el concepte a què es refereixen. En aquests casos no cal desplegar-les. Exemple: el KGB. Tampoc cal desplegar-les quan es tracta de sigles d'ús molt freqüent als mitjans de comunicació, com per exemple les de partits polítics.

    Més informació: llibre d'estil de la ccma.

  3. Ús de punts i espais


    Actualment les sigles s'escriuen sense punts ni espais entre les lletres. Exemple: UPF (no U. P. F.)

  4. Ús d'accents


    Les sigles, com a norma general, no porten accent.

  5. Ús de majúscules


    Com a norma general, totes les lletres que formen una sigla s'escriuen amb majúscules.

    Hi ha sigles, però, que inclouen alguna minúscula (i fins i tot alguna xifra o algun símbol). Exemples: UdG (Universitat de Girona), R+D (recerca i desenvolupament).

    En el cas de noms propis, també és força habitual que, per qüestions pràctiques, els mitjans de comunicació reproduïm amb majúscula només la lletra inicial d'algunes sigles (o acrònims) que es poden pronunciar com una paraula i que estan formades per cinc o més lletres. Exemples: Renfe, Cesid.

  6. Sigles derivades de noms comuns


    Cal tenir molt present que, tal com apuntem al punt 1, avui les sigles no només es formen de noms propis, sinó que és habitual formar sigles de denominacions comunes. Per tant, no s'ha de caure en l'error de pensar que una sigla desenvolupada s'escriu sempre amb els noms i els adjectius que formen la denominació amb majúscula inicial. Exemples:

      ATS (ajudant tècnic sanitari)
      CAP (centre d'atenció primària)
      DNI (document nacional d'identitat)
      ERO (expedient de regulació d'ocupació)
      FM (freqüència modulada)
      IAE (impost sobre activitats econòmiques)
      ILP (iniciativa legislativa popular)
      IPC (índex de preus al consum)
      IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques)
      IVA (impost sobre el valor afegit)
      NIF (número d'identificació fiscal)
      PIB (producte interior brut)
      TDT (televisió digital terrestre)
  7. Sigles lexicalitzades


    Des del punt de vista lexicològic i neològic, cal destacar que hi ha sigles que perden alguna de les seves característiques gràfiques convencionals i passen a comportar-se com a veritables unitats lèxiques incorporades i assimilades pels parlants de la llengua. Així, poden perdre les majúscules, seguir les normes d'accentuació de les paraules tradicionals, presentar flexió de nombre i formar fins i tot derivats.
    Exemples: radar, sida, les pimes.

  8. Plural de les sigles
    • 8.1. Als nostres mitjans de comunicació optem preferentment, com a convenció, per marcar el plural de les sigles que designen realitats comptables afegint-hi una s minúscula (més informació: GIEC, 6.5.3.3a). D'aquesta manera mantenim una coherència entre el que es pronuncia i el que s'escriu, i evitem confusions. Per exemple, el rètol "PC d'oferta" no vol dir el mateix que "PCs d'oferta".
        Grafia i pronúncia del singular: PC [pesé]
        Grafia i pronúncia del plural: PCs [pesés]
      Altres exemples: DVDs de regal, reunió d'ONGs, falsificació de DNIs.  

      La s no va precedida d'apòstrof. No escrivim, doncs, PC's, DVD's, ONG's, DNI's, etc.

    • 8.2. Com a norma general, no doblem les lletres de les sigles de denominacions amb enunciat plural. Així, per exemple, escrivim RH (no RRHH), per referir-nos a Recursos Humans, i RP (no RRPP), per a Relacions Públiques.

      Entre les excepcions, destaquen formes ja consolidades com ara CCOO (Comissions Obreres), PPCC (Països Catalans) i JJOO (Jocs Olímpics).

      Al costat de CA i AV, també considerem útils i admissibles les formes CCAA (per comunitats autònomes) i AAVV (per associacions de veïns), d'alta freqüència d'ús, especialment en titulars informatius.
  9. Gènere de les sigles


    El gènere d'una sigla coincideix amb el gènere de la paraula que constitueix el nucli semàntic de la seva denominació completa. Exemples:

      l'IRA (gènere masculí: l'Exèrcit Republicà Irlandès)
      la UGT (gènere femení: la Unió General de Treballadors)
  10. Pronunciació de les sigles


    Apliquem els criteris fixats al llibre d'estil de la ccma.

    Com a norma general, les pronunciem en català. Hi ha sigles que es pronuncien lletra per lletra (IRPF) i sigles (o acrònims) que es pronuncien com si fossin una sola paraula (OTAN), perquè la distribució de les inicials ho permet.

    • 10.1. Sigles pronunciades lletra per lletra
      • 10.1.1. Cal pronunciar en català i amb claredat el nom de les lletres a l'hora de lletrejar sigles. Exemples: UGT (u-ge-te), IRPF (i-erra-pe-efa).
      • 10.1.2. Es considera que l'accent principal d'aquest tipus de sigles es correspon amb l'accent de l'última lletra: UGT (u-ge-té), IRPF (i-erra-pe-éfa).
      • 10.1.3. Les sigles de les cadenes angleses i nord-americanes també les pronunciem generalment a la catalana. Exemples: CBS (se-be-éssa), CNN (se-ena-éna), BBC (be-be-sé).
    • 10.2. Sigles pronunciades com una paraula
      • 10.2.1 Les vocals àtones de les sigles que es llegeixen com si fossin una paraula es poden neutralitzar o no. Caldrà valorar en cada cas el grau d'arrelament a la parla comuna. Exemple: Renfe.
      • 10.2.2. També és lícit no fer la sonorització de la essa intervocàlica: Cesid, ESO, etc.
      • 10.2.3. La c davant e/i es pronuncia essa sorda: CIA (sía).
    • 10.3. Sigles que no solen dir-se
      • Hi ha sigles que s'escriuen, però que no solen dir-se. L'expressió a què corresponen és preferible dir-la sencera. És el cas, per exemple, de la sigla ERC, que se sol llegir Esquerra Republicana de Catalunya (o simplement Esquerra Republicana / Esquerra).
  11. Apostrofació de les sigles
    • 11.1. L'article singular (el, la) i la preposició de s'apostrofen davant les sigles començades en vocal d'acord amb les normes generals.


      Exemples: l'ICE, l'ONU, l'UCE (la u és tònica), la UGT (la u és àtona), la Unesco, d'ADN, l'AP-7.

    • 11.2. Tal com recull l'Ortografia catalana, també apostrofem en els casos de sigles que es lletregen i que es pronuncien amb un so vocàlic inicial. Exemples: l'FBI, d'HTML, l'NBA, l'FM, l'L1, l'R1, l'N-II.

      Mantenim aquest criteri d'apostrofació també en els casos del punt 10.3. Així, per exemple, si en textos escrits fem servir la sigla F1 (per Fórmula 1), l'apostrofem com a convenció gràfica: l'F1. En textos orals llegim la denominació desenvolupada, d'acord amb l'ús habitual: la Fórmula 1.

      Per a casos com FC Barcelona o RCD Espanyol, vg. Abreviatures.

    • 11.3. Davant essa líquida, d'acord amb les normes generals, no apostrofem l'article la ni la preposició de: la SGAE.
  12. Traducció de les sigles
    • 12.1. La traducció de les sigles presenta una casuística molt variada. Resumim a continuació els criteris generals que seguim, però convé tenir present que no es poden aplicar sempre de la mateixa manera i que, per tant, sempre s'ha d'analitzar cada cas.

    • 12.2. En general, les sigles es mantenen en l'idioma original, però els noms complets que representen es tradueixen. Exemples: IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), ISO (Organització Internacional per a la Normalització), SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany).

      Hi ha casos, però, en què no hi ha tradició de traduir els noms complets. Exemples: BBC (British Broadcasting Corporation), ETA (Euskadi ta Askatasuna).

    • 12.3. Casos especials:

      • 12.3.1. Sigles provinents de llengües amb alfabets no llatins. Exemple: OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina). De vegades, però, es fa servir també la sigla més difosa internacionalment (que sol correspondre a la transcripció del nom en anglès) i en altres casos es manté la sigla amb les inicials provinents directament de la llengua original (per exemple, KGB).


      • 12.3.2. Sigles corresponents al nom d'un país. Exemple: EUA (Estats Units d'Amèrica).


      • 12.3.3. Sigles corresponents a organitzacions internacionals que tenen versió oficial en més d'una llengua. Exemples: COI (Comitè Olímpic Internacional), FMI (Fons Monetari Internacional), OMS (Organització Mundial de la Salut), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord).


      • 12.3.4. Sigles corresponents a organitzacions d'un país que tenen versió oficial en més d'una llengua. Exemples: PNB (Partit Nacionalista Basc), ANB (Acció Nacionalista Basca), PES (Partit Evangèlic de Suïssa).

Més informació: GIEC (6.5.3.3 ).

Abreviacions

Segueix-nos a...