Tancar
46804 continguts | Actualització: 18-03-2024
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Transcripció fonètica

 

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'ésAdir?

2. Com cal interpretar les transcripcions fonètiques de l'ésAdir? 

3. Els arxius de so: un complement pràctic

4. Noms i termes catalans o catalanitzats

5. Noms i termes no catalans ni catalanitzats

6. Quins alfabets fonètics utilitzem a l'ésAdir?

7. Transcripcions AFI

8. Quins són els símbols de l'AFI que poden presentar més dubtes d'interpretació?

9. Transcripcions d'antena

10. Quadre comparatiu: transcripcions AFI / transcripcions d'antena

 

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'ésAdir?

Els nostres mitjans de comunicació són, essencialment, mitjans audiovisuals. La llengua oral, doncs, hi té un pes fonamental. Una eina com l'ésAdir, que va néixer amb la voluntat de contribuir a millorar la qualitat lingüística, no podia defugir el recurs de les transcripcions fonètiques com a eina per oferir orientacions de pronúncia als seus usuaris.

Els alfabets fonètics s'utilitzen per poder disposar d'una representació dels sons que eviti els problemes que plantegen sovint els alfabets gràfics de cada llengua.

2. Com cal interpretar les transcripcions fonètiques de l'ésAdir?

Les transcripcions fonètiques que oferim, tal com s'indica dins de cada entrada, són sempre informacions orientatives (en cap cas s'han d'interpretar com a possibilitats úniques) i tenen com a objectiu unificar solucions de pronúncia entre els diversos locutors dels nostres mitjans.

Són, doncs, indicacions amb caràcter eminentment pràctic, no acadèmic.  

3. Els arxius de so: un complement pràctic

Tenint en compte que els usuaris principals de l'ésAdir són periodistes no necessàriament habituats a la lectura de transcripcions fonètiques, acompanyem amb arxius de so (enregistraments de veu) les entrades que constatem que generen dubtes de pronúncia, per facilitar-ne encara més la lectura.

4. Noms i termes catalans o catalanitzats

4.1. No pretenem descriure totes les pronúncies possibles de cada paraula: ni per registres (com a norma general només presentem el registre formal) ni per varietats geogràfiques. En aquest últim cas, en les entrades corresponents a paraules que poden presentar dubtes de pronúncia, donem una doble informació, distingint a grans trets la variant oriental del català de l'occidental. Si només hi ha una transcripció, és que les pronunciacions en català oriental i en occidental coincideixen.

4.2. Ajuda específica per al català occidental

4.3. Per a informacions més detallades sobre altres possibles pronúncies locals dins d'una mateixa varietat geogràfica, remetem a:
Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans).

5. Noms i termes no catalans ni catalanitzats

Seguim els criteris establerts al manual d'ús del llibre d'estil.

5.1. En aquests casos (antropònims estrangers, topònims que no tenen forma catalana, manlleus no adaptats, etc.), la pronúncia original de què partim és forçosament sempre una tria entre les diverses possibilitats i variants dins de cada llengua d'origen.

5.2. Totes les llengües fan adaptacions fonètiques dels noms propis estrangers. Per tant, l'ésAdir no pretén oferir una reproducció fonètica exacta d'una hipotètica forma única original, ja que la nostra finalitat primera és ajudar d'una manera pràctica el locutor que, enmig d'un text redactat en català, ha de pronunciar puntualment un nom o un terme estranger. Com a norma general, doncs, oferim adaptacions fonètiques, amb propostes fàcils d'encaixar en el sistema fonològic català, i evidentment deixem sempre oberta la possibilitat que el locutor que tingui un coneixement més directe de la llengua d'origen pugui optar per realitzacions més acostades a les dels parlants nadius.

5.3. D'acord amb el criteri sobre la pronunciació de noms propis a la ràdio i la televisió, les transcripcions fonètiques que ofereix l'ésAdir són una informació que sempre caldrà acabar d'ajustar o adaptar segons la situació comunicativa (una pronúncia extremadament fidel a l'original pot resultar connotada i fins i tot pedant en segons quin context, dita per segons quin personatge de ficció, etc.). Com a mitjans de comunicació, donem sempre prioritat a la naturalitat i la versemblança.

5.4. Tenint en compte aquesta complexitat, en alguns casos hem optat per acompanyar l'adaptació fonètica amb dades sobre una pronunciació més fidel. La tria final (pronúncia més adaptada o més fidel) dependrà sempre de factors diversos, que el professional haurà de valorar en cada moment, com ara la generalització d'aquella forma concreta, la complexitat de la pronúncia original, el tractament que n'han fet altres llengües, la tradició, l'analogia amb formes similars i, sobretot, el context en què es produirà la comunicació.

5.5. Per a informacions més detallades, remetem a l'apartat Altres llengües.

6. Quins alfabets fonètics utilitzem a l'ésAdir?

6.1. En primer lloc, apliquem l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) a partir de l'adaptació al català fixada per l'Institut d'Estudis Catalans.

6.2. En segon lloc, apliquem el que a l'ésAdir anomenem transcripció d'antena.

7. Transcripcions AFI

7.1. Seguim l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), però en les nostres transcripcions optem per utilitzar una sèrie reduïda de símbols, que considerem suficients per orientar l'usuari principal del nostre portal (no necessàriament habituat als alfabets fonètics) d'una manera fàcilment intel·ligible. Així, evitem voluntàriament l'ús de signes distintius per representar simples variants d'un mateix so (que, a la pràctica, els catalanoparlants ja fan intuïtivament): per exemple, no distingim entre vocals llargues i breus (la quantitat sil·làbica és important en llengües com l'alemany, però irrellevant en català).

8. Quins són els símbols de l'AFI que poden presentar més dubtes d'interpretació?

Recomanem fer una atenció especial als símbols fonètics que s'allunyen de la grafia de les lletres del nostre alfabet, d'una banda, i als que representen sons que no tenim en català, de l'altra: 

  • [ə] (vocal neutra del català oriental): cas
  • [ɛ] (e oberta): cel
  • [ɔ] (o oberta): port
  • [w] (semivocal): quan
  • [j] (semivocal): iaia
  • [β]: sabó
  • [ð]: cada
  • [ɣ]: agafar
  • [ʒ]: gerani (cat. or.), boja
  • [χ] (so de la jota castellana): José (pronunciat en castellà)
  • [θ] (so de la zeta castellana): Pozo (pronunciat en castellà)
  • [ʃ] (xeix): xop, caixa
  • [ʧ]: cotxe
  • [ʤ]: metge, petj
  • [ʎ]: llop
  • [ɾ] (erra simple): cara
  • [r] (erra vibrant): carro, ràpid
  • [ɱ]: èmfasi
  • [ɲ]: canya
  • [ŋ]: sang, cinc
  • [h] (hac aspirada): ha!, Harrison
  • / (barra inclinada): recurs que utilitzem per separar dues pronunciacions possibles d'una mateixa paraula 

9. Transcripcions d'antena

Anomenem transcripcions d'antena aquelles transcripcions fonètiques que només fan servir les lletres del nostre alfabet gràfic, sense símbols que no formin part del teclat convencional dels ordinadors. Als textos escrits exclusivament per ser dits en veu alta, les transcripcions d'antena (de caràcter pràctic, no acadèmic) ens permeten reflectir de la manera més entenedora la pronunciació de les paraules que presenten dificultats específiques de lectura.

A les transcripcions d'antena fem servir com a símbols les lletres del català, però també grafies internacionals prou conegudes, com ara SH, TH o KH, i, sempre que és possible, preservem al màxim la forma gràfica del nom, perquè no es perdi la identificació. Com a criteri general, mantenim la grafia original sempre que no perjudiqui la pronunciació adequada.

Per indicar al locutor que, dins el text, un nom concret està representat amb transcripció d'antena, l'escrivim tot amb lletres majúscules, excepte la vocal neutra, que representem amb una a minúscula.

Més informació: manual d'ús del llibre d'estil.

10. Quadre comparatiu: transcripcions AFI / transcripcions d'antena

 

VOCALS

Transcripció AFI

Exemples en català 

Transcripció d'antena 

Exemples en altres llengües 

Grafia nom 

Llengua

Transcripció AFI

Transcripció d'antena  

[i]
indi

I

Foreign
Condoleezza
Éric

anglès
anglès
francès

[fɔ́ɾin]
[kondolídzə]
[eɾík]

FÒRIN
CONDOLÍDZa
ERÍC

[u]
dur

U

Aznavour
Ban Ki-Moon
De Boer

francès
coreà
neerlandès

[aznaβúr]
[báŋkímún]
[dəβúr]

AZNAVÚR
BAN KI MÚN
Da BÚR

[e]
festa

E / É

Quai d'Orsay

francès

[kéðorsɛ́]

QUÉ D’ORSÈ

[ɛ́]
cel

È

Alain
José

francès
portuguès

[alɛ́n]
[ʒuzɛ́]

ALÈN
JUZÈ

[o]
gos

O / Ó

Shinzo
Aubry

japonès
francès

[ʃínzo]
[oβɾí]

SHÍNZO
OBRÍ

[ɔ́]
port

Ò

Aung
António

birmà
portuguès

[ɔ́ŋ]
[əntɔ́nju]

ÒNG
ANTÒNIU

[a]
casa

A

Abe
Jean
Paolo

japonès
francès
italià

[áβe]
[ʒán]
[páolo]

ÀBE
JAN
PÀOLO

[ə]
pare (or.)

a
(minúscula)

Da Silva
Johnathan

portuguès
anglès

[dəsílβə]
[ʒɔ́nəθən]

Da SÍLVa
JÒNaTHaN

CONSONANTS

Transcripció AFI

Exemples      en català

Transcripció d'antena 

Exemples en altres llengües 

Grafia nom 

Llengua

Transcripció AFI

Transcripció d'antena  

[p]
pou, capa, cub

P

Pierre

francès

[pjɛ́r]

PIÈR

[b], [β], [v]
blanc, cabra

B / V

Bertrand
Albright
Waldheim
Olivier

francès
anglès
alemany
francès

[bertɾán]
[álβɾajt]
[bálthajm]
[oliβjé]

BERTRÀN
ÀLBRAIT
VÀLDHAIM
OLIV

[t]
tou, gata, nord

T
D (final)

Thomas
Bouchard

alemany
francès

[tómas]
[buʃárt]

TÓMAS
BUSHÀRD

[d], [ð]
dit, vida

D

Durao
Ahmadinejad

portuguès
persa

[duɾáw]
[ahmaðineʒát]

DURÀU
AHMADINEJÀD

[k]
casa, cuc, blog

K
G (final)

Hague
Bloomberg

anglès
anglès

[héjk]
[blúmberk]

HÉIK
BLÚMBERG

[g], [ɣ]
gat, vigatà

G / GU

Barghouti
Gedda

àrab
suec

[barɣúti]
[géðə]

BARGÚTI
GUÉDa

[ts]
tsar, potser, tots

TS

Kostunica
Ferenc

serbocroat
hongarès

[koʃtúnitsa]
[fɛ́ɾents]

KOSHTÚNITSA
FÈRENTS

[dz]
dotze, tots ells

DZ

Condoleezza

anglès

[kondolídzə]

CONDOLÍDZa

[tʃ]
txec, cotxe, mig

TX

Josipovic
Jiabao
Francesco

serbocroat
xinès
italià

[jɔsípoβiʧ]
[ʧjapáo]
[fɾaŋʧésko]

YOSSÍPOVITX
TXIAPÀO
FRANTXÉSCO

[ʤ]
viatge, adjunt

DJ

Bendjedid
Karadzic

àrab
serbocroat

[bendʒeðít]
[káɾaʤitʃ] 

BENDJEDÍD
KÀRADJITX

[f]
far, cafè, tuf

F

Petrov
Vranitzky

rus
alemany

[petɾóf]
[fɾanítski]

PETRÓF
FRANÍTSKI

[s]
sabata, tassa, caçar, cabàs

S / SS (entre vocals)

Inácio
Mesic

portuguès
serbocroat

[inásiw]
[mésiʧ]

INÀSSIU
SSITX

[z]
casa, zona, dos ànecs

Z

Besancenot

francès

[bezansenó]

BEZANSENÓ

[ʃ]
xàfec, caixa, guix

SH

Fischer
Chirac

alemany
francès

[fíʃər]
[ʃiɾák]

SHaR
SHIRÀC

[Ʒ]
joc, menjar, neix un

J / G

Jorge
Gérard

portuguès
francès

[ʒórʒe]
[ʒeɾár]

JÓRJE
GERÀR

[m]
mà, cama, enciam

M

Rasmussen

danès

[rázmusen]

RÀSMUSSEN

[n]
net, canó, tan

N

Foreign

anglès

[fɔ́ɾin]

FÒRIN

[ŋ]
fang, anca

NG

Obiang

 

[oβjáŋ]

OBIÀNG

[ɲ]
nyap, any, àngel

NY

Cunhal
Matignon
Bignone

portuguès
francès
italià

[kuɲál]
[matiɲón]
[biɲóne]

CUNYÀL
MATINYÓN
BINYÓNE

[r]
rosa, serra

R (inicial)
RR (entre vocals)

Rocco
Musharraf

italià
urdu

[rókko]
[muʃáraf]

RÓKKO
MUSHÀRRAF

[ɾ]
cara

R (entre vocals)

Aussaresses
Brown

francès
anglès

[osaɾɛ́s]
[bɾáwn]

OSSARÈS
BRÀUN

[l]
límit, cala, col

L

William
Michelle

anglès
francès

[wíljəm]
[miʃɛ́l]

LIAM
MISHÉL

[ʎ]
llum, colla, coll

LL

Coelho
Seselj

portuguès
serbocroat

[koéʎu]
[ʃéʃeʎ]

COÉLLU
SHÉSHELL

[j]
iaia, noi

Y / I

Jensen
Laguiller
Ieltsin

noruec
francès
rus

[jɛ́nsən]
[laɣijé]
[jéltsin]

YÈNSaN
LAGUIYÉ
IÈLTSIN

[w]
quatre, cau

U / W / Ü

François
Walker
Guido

francès
anglès
italià

[fɾanswá]
[wɔ́lkər]
[gwíðo]

FRANSUÀ
WÒLKaR
GÜÍDO

[h]
halar, ehem

H

Lahud
Reinhart
Tsahal

àrab
neerlandès
hebreu

[lahút]
[rájnhart]
[tsahál]

LAHÚD
RÀINHARD 
TSAHÀL

[χ]
Jaime (cast.)

KH

Mucha
Fogh
Mikhaïl

txec
danès
rus

[múχa] 
[fóχ]
[miχəíl] 

KHA 
KH
MIKHaÍL

[θ]
Francisco (cast.)

TH

Thaçi
Jonathan

albanès
anglès

[θáʧi]
[ʒɔ́nəθən] 

THÀTXI
JÒNaTHaN

Segueix-nos a...