Japonès

1. Grafia

Per a la transcripció de noms propis i termes japonesos seguim el sistema de romanització Hepburn, àmpliament acceptat i utilitzat en l'àmbit internacional.

El sistema Hepburn estableix unes equivalències fixes, senzilles i intuïtives entre les síl·labes japoneses i el nostre alfabet. A l'hora de llegir el japonès transcrit amb aquest sistema, els parlants catalans hem de tenir presents les equivalències següents:

2. Pronunciació

2.1. Vocalisme

Les cinc vocals japoneses es poden llegir com en català, però sense obertures ni neutralitzacions.

2.2. Consonantisme 

• ch = tx catalana, [ʧ].
• g = és sempre velar (com a la paraula gat del català), també davant e, i.
• h = hac aspirada, com la h anglesa, [h]. Respectarem, però, la pronúncia sense aspirar en els casos en què està arrelada en la parla comuna (algunes marques comercials populars -com ara Honda-, topònims molt coneguts -Hiroshima-, noms d'emperadors -Hirohito-, etc.).
• j = j catalana, [ʒ].
• ny = ny catalana, [ɲ].
• n'y = n + i semivocal, [nj].
• s = essa sorda, [s].
• sh = x/ix (xeix) catalana, [ʃ].
• z = essa sonora, [z].

Altres llengües