Neerlandès
- Vocalisme
- ae equival a a. Ex. Haenen [hánen].
- e sol equivaldre a una e oberta catalana. Ex.: dek [dɛ́k].
Quan es troba a final de síl·laba i és tònica, pot sonar com a e tancada, com a i o formar el diftong ei, segons els casos. En posició àtona pot ser vocal neutra o e tancada. Ex.: tegen [téjχən]. - ee s'acosta a una e llarga tancada, que solem adaptar a [e], [éj] o [i]. Ex.: beet [béjt].
- ei sona ai. Ex.: Leiden [láiðan].
- eu s'acosta a una e fosca. Ex.: leuk [lék].
- ie equival a una i llarga, que solem adaptar a [i]. Ex.: klassiek (pronunciat [klasík]).
- ij sona ei o ai. Ex.: blij [bláj].
- j sona i consonàntica. Ex.: julie [júli], ja [já].
- o sol equivaldre a una o oberta catalana quan no es troba a final de síl·laba. Ex.: pot [pɔ́t].
Quan es troba a final de síl·laba i és tònica se sol produir el diftong ou. Ex.: kopen [kówpən]. En posició àtona sol ser tancada. - oe equival a una u llarga, que solem adaptar a [u]. Ex.: broer [bɾúr].
- oo equival a ou. Ex.: boot [bówt].
- ou sona àu. Ex.: nou [náw], hout [háwt].
- ui sona àu o òi. Ex.: huis [háws].
- Consonantisme
- dj sona com la tx catalana. Ex.: bedje [bétʃə].
- g sona j castellana: Ex.: goed [χút].
- h és aspirada. Ex.: huis [háws].
- nj sona com la ny catalana. Ex.: Spanje [spáɲ].
- sch sona com una s seguida de j castellana. Ex.: Scheffer [sχéfər].
- tie sona tsi. Ex.: justitie [justítsi].
- v sona f. Ex.: van [fán].
- w sona b. Ex.: Wim [bím].
