Occità

1. Pronunciació

Principals particularitats de la pronunciació de l'occità respecte al català (més informació: Elements bàsics de llengua occitana, d'Aitor Carrera):

1.1. Vocalisme

• e, é: es pronuncien tancades.
• è: es pronuncia oberta.
• o, ó: es pronuncien [u].
• ò: es pronuncia oberta.
• u, ú: es pronuncien com la u francesa, que en català solem adaptar a [u].

1.2. Consonantisme

• ch: es pronuncia com en català tx.
• g: com en català (excepte a final de paraula en algun cas, com puèg, en què sona tx). 
• lh: es pronuncia com en català ll. Ex.: palha [páʎa].
  En posició final i davant d'una s es converteix en [l]. Ex.: alh [ál],  alhs [áls].
• ll: ho pronunciem com una l.
• m: en posició final és [n]. 
• n: en posició final és muda en moltes paraules. Ex.: pan [pá].
• nh: es pronuncia com en català ny. Ex.: Catalonha [katalúɲa].
  En posició final i davant d'una s es converteix en [n]. Ex.: banh [bán], banhs [báns].
• qu: com en català, excepte davant d'una a, en què es pronuncia [k]. Ex.: quand [kán(t)].
• sh: es pronuncia com (i)x en català oriental o com sh en anglès.

2. Topònims occitans

Altres llengües