Ús correcte com a substantiu (la llegítima), terme jurídic específic del dret de successions.
Part de l'herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus parents directes (anomenats legitimaris, no *llegitimaris).
A Catalunya, la llegítima és la quarta part d'una herència, que s'ha de repartir entre tots els legitimaris
Ús incorrecte com a adjectiu.
Una unió llegítima
Una unió legítima
En llegítima defensa
En legítima defensa
És llegítima la desobediència?
És legítima la desobediència?
L'adjectiu antònim és il·legítim, il·legítima.
