Continguts: 47851

sobreseure

AFI:
[or.] soβɾəsɛ́wɾə
[occ.] soβɾesɛ́wɾe

1. Aturar la resolució o l'execució d'alguna cosa.

2. Deixar sense curs ulterior un procediment, una instrucció processal.

Es conjuga com seure. Per tant, el participi passat és sobresegut, -uda (no *sobreseït).

Formes incorrectes: *sobreseir, *sobresseir.

Castellà: sobreseer.

Substantiu: sobreseïment.

Essa sorda: prefixos i compostos

Accentuació dels compostos

Continguts: 47851
ésAdir