Gènere i nombre dels topònims

1. Gènere

No hi ha normes fixes sobre el gènere dels topònims, però sí algunes tendències generals:

1.1. La major part dels topònims acabats en -a àtona es consideren femenins:

la Barcelona preolímpica
la Tarragona romana
la França del segle XV
la Dinamarca moderna 

Però n’hi ha que són masculins: el Matarranya, per exemple.

1.2. Els topònims que presenten altres terminacions se solen considerar masculins:

el Milà de la postguerra
el Canadà autèntic
el Madrid republicà
el París artístic

Però n’hi ha que són femenins: la Safor, per exemple.

Hi sol haver tendència cap al femení quan el topònim ja inclou alguna paraula en femení, com ara l'adjectiu nova: la Nova Delhi actual, per exemple.

1.3. Sobre les formes femenines d'alguns noms de rius, vg. Topònims amb article.

2. Nombre

Els topònims també poden funcionar en plural:

les Barcelones del món (les diverses ciutats anomenades Barcelona)
les dues Corees (Corea del Nord i Corea del Sud)

Més informació: GIEC (7.2.1.8).

Topònims amb article

Tot / mig [+ topònim]

Noms de productes i denominacions d'origen