1. En català oriental:
meu, meva, meus, meves
teu, teva, teus, teves
seu, seva, seus, seves
nostre, nostra, nostres
vostre, vostra, vostres
seu, seva, seus, seves
En català occidental, septentrional i eivissenc són predominants en tots els registres les formes femenines meua, teua, seua; meues, teues, seues.
2. En registres informals és habitual fer servir les formes àtones, sobretot davant alguns noms de parentiu (ton pare, sa mare, ta cosina) i en algunes locucions (en ma vida).
En registres formals les formes àtones dels possessius també apareixen en fórmules de cortesia ja fixades: Ses Majestats els Reis d'Orient, sa santedat, ses senyories.
També podem trobar les formes àtones en frases fetes: cada terra fa sa guerra.
3. Els possessius tenen en català un ús força més restringit que en altres llengües, especialment quan s'expressa una relació inherent de pertinença.
En general prescindim dels que no siguin necessaris:
Ha xutat amb el seu peu esquerre
Ha xutat amb el peu esquerre
El pilot tenia problemes amb la seva moto
El pilot tenia problemes amb la moto
El nadó ja ha obert els seus ulls
El nadó ja ha obert els ulls
El museu tanca les seves portes a les cinc
El museu tanca les portes a les cinc
Ha presentat la seva dimissió
Ha presentat la dimissió
Ha dimitit
Sovint ocupen el lloc d'un pronom:
Cal reparar les instal·lacions. La seva millora costarà molts diners
Cal reparar les instal·lacions. Millorar-les costarà molts diners
L'operació ha canviat la seva vida
L'operació li ha canviat la vida
Planxi els meus pantalons
Planxi'm els pantalons
Més informació: GIEC (16.5).
