 Traducció i doblatge: trets sintàctics col·loquials
Selecció d'alguns casos concrets, que poden ajudar a donar credibilitat i fluïdesa a la tradució dels diàlegs de les pel·lícules. Més informació: Català col·loquial, de Lluís Payrató. 1. Ordre sintàctic 1.1. L'ordre S+V+O s'altera segons les necessitats expressives: Tot això que m'has dit, faré veure que no ho he sentit No has de ser sempre el primer, tu 1.2. Anticipació d'elements: Totes aquestes ximpleries, les ha tret del seu pare Ara, les culpes, les dona al marit 1.3. Desplaçament del complement indirecte emfatitzant-lo amb un pronom fort: Tu, el que et passa és que ets tou Jo, em sembla que m'he equivocat 2. Elisió del complement directe després d'imperatiu 2.1. S'observa en situacions com: Dona'm. No ho toquis Tu prova. Després ja en parlarem No t'amoïnis. Tu ves fent Ja que vas al súper, aprofita i compra patates 2.2. Un altre cas és quan l'imperatiu va després d'una frase que acaba amb el complement directe antecedent: Que et caurà el cabàs. Dona'm Aquí l'imperatiu fa una funció intensificativa i la proximitat de l'antecedent és absoluta. 3. Ús expandit de la conjunció "que" Sovint la conjunció que substitueix altres conjuncions més específiques: Anem que fa fred [causa] Vine que li ensenyaràs al pare [finalitat] Xerra que xerra [addició / reiteració] N'hi ha prou que facis això [condició] 4. Usos específics de certes formes verbals 4.1. Ús de la primera persona del plural del present d'indicatiu en lloc de la segona del singular: Com anem? Què fem? Què expliquem, de bo? 4.2. Imperatius de retret o d'incitació: Què hem de fer? (per Què feu?) Potser que callem, no? (per Calleu!) 4.3. L'imperfet d'indicatiu sol utilitzar-se en el joc infantil per crear una realitat fantàstica: Representa que jo tenia... / jo era... 4.4. L'infinitiu compost amb valor condicional: Home, haver-ho dit! Haver vingut abans! 4.5. L'infinitiu amb valor imperatiu: A callar tothom! Apa, a dormir! 4.6. Ús impersonal de la segona persona del plural i de la 3a persona del singular: Quan t'hi trobes, no saps què fer (en el sentit de: Quan un s'hi troba...) Diu que... / Diuen que... (en el sentit de: Es diu que...) |
