Selecció d'alguns casos concrets, que poden ajudar a donar credibilitat i fluïdesa a la tradució dels diàlegs de les pel·lícules.
Més informació: Català col·loquial, de Lluís Payrató.
1. Ordre sintàctic
1.1. L'ordre S+V+O s'altera segons les necessitats expressives:
Tot això que m'has dit, faré veure que no ho he sentit
No has de ser sempre el primer, tu
1.2. Anticipació d'elements:
Totes aquestes ximpleries, les ha tret del seu pare
Ara, les culpes, les dona al marit
1.3. Desplaçament del complement indirecte emfatitzant-lo amb un pronom fort:
Tu, el que et passa és que ets tou
Jo, em sembla que m'he equivocat
2. Elisió del complement directe després d'imperatiu
2.1. S'observa en situacions com:
Dona'm. No ho toquis
Tu prova. Després ja en parlarem
No t'amoïnis. Tu ves fent
Ja que vas al súper, aprofita i compra patates
2.2. Un altre cas és quan l'imperatiu va després d'una frase que acaba amb el complement directe antecedent:
Que et caurà el cabàs. Dona'm
Aquí l'imperatiu fa una funció intensificativa i la proximitat de l'antecedent és absoluta.
3. Ús expandit de la conjunció "que"
Sovint la conjunció que substitueix altres conjuncions més específiques:
Anem que fa fred [causa]
Vine que li ensenyaràs al pare [finalitat]
Xerra que xerra [addició / reiteració]
N'hi ha prou que facis això [condició]
4. Usos específics de certes formes verbals
4.1. Ús de la primera persona del plural del present d'indicatiu en lloc de la segona del singular:
Com anem?
Què fem?
Què expliquem, de bo?
4.2. Imperatius de retret o d'incitació:
Què hem de fer? (per Què feu?)
Potser que callem, no? (per Calleu!)
4.3. L'imperfet d'indicatiu sol utilitzar-se en el joc infantil per crear una realitat fantàstica:
Representa que jo tenia... / jo era...
4.4. L'infinitiu compost amb valor condicional:
Home, haver-ho dit!
Haver vingut abans!
4.5. L'infinitiu amb valor imperatiu:
A callar tothom!
Apa, a dormir!
4.6. Ús impersonal de la segona persona del plural i de la 3a persona del singular:
Quan t'hi trobes, no saps què fer (en el sentit de: Quan un s'hi troba...)
Diu que... / Diuen que... (en el sentit de: Es diu que...)
