![]() Lleis, documents oficials, plans
1. Lleis 1.1. Habitualment als mitjans de comunicació ens referim a les lleis (i proposicions no de llei, reials decrets, etc.) amb una forma descriptiva o popular, convencional, que sol ser més curta que la denominació oficial exacta. Com a norma general, optem per la minúscula i prescindim de marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva): la llei del divorci En alguns casos, aquestes formes poden alternar amb una sigla (la LEC o llei d'educació de Catalunya). 1.2. Igualment amb minúscula proposició no de llei, decret, reial decret, etc. 1.3. Si volem reproduir el nom oficial exacte, optem per escriure amb majúscula els noms i adjectius que inclogui la denominació (en alguns casos hi pot haver el dia, que mantenim amb el nom del mes amb minúscula). Exemple: Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil. 1.4. De vegades la llei es coneix periodísticament pel nom del seu autor, o principal impulsor, o amb algun sobrenom. En aquests casos mantenim el criteri general de prescindir de marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva): la llei Solchaga Si el sobrenom prové d'un lema, amb marca tipogràfica: llei del "només sí és sí" (o llei de llibertat sexual). la Constitució (andorrana, espanyola, etc.) Mantenim la majúscula en els plurals: les Constitucions espanyoles, els Estatuts d'Autonomia català i basc, els Codis Militars, etc. 2. Plans urbanístics, d'infraestructures o de serveis 2.1. Si ens referim al nom oficial complet, amb majúscula: el Pla d'Actuació Municipal (PAM) 2.2. Amb minúscula i sense marca tipogràfica quan no fem servir el nom oficial. De vegades ens hi referim amb el nom del seu autor, o principal impulsor, amb algun sobrenom o amb un topònim: el pla Marshall |