afegir

1. Quan té un ús absolut (sense complements), introduint un discurs directe amb un valor equiparable a dir, podem prescindir del pronom hi (solució més habitual) o mantenir-lo:

I (hi) va afegir: "No dimitiré"

També pot aparèixer en posició final:

"No dimitiré", (hi) va afegir

2. En la resta de casos, o un locatiu (sovint abstracte) apareix darrere d'aquest verb o bé és imprescindible el pronom hi:

La líder de l'oposició va afegir més tensió al debat
La líder de l'oposició hi va afegir més tensió

Afegiu sal a la salsa
Afegiu-hi sal 

Més informació: GIEC (18.6.4.1b).

Citacions textuals
Verbs declaratius