Verb amb usos transitius i intransitius. Recull de casos que solen presentar dubtes:
1. En el sentit de "dirigir una arma cap a un objectiu", sol anar acompanyat d'un complement directe (què apuntem: una pistola, un ganivet, etc.) i d'un complement de destinació (a on apuntem):
El lladre apuntava la pistola al cap del policia
Li apuntava la pistola al cap
L'elisió del complement directe pot originar alternances en l'ús de la preposició a, que considerem igualment admissibles (usos recollits, entre altres obres, al DDLC i al DUVC):
El lladre apuntava al policia amb la pistola
El lladre apuntava el policia amb la pistola [ús no recollit al DIEC]
Li apuntava amb la pistola
L'apuntava amb la pistola [ús no recollit al DIEC]
2. En el sentit d'"assenyalar (amb el dit o de qualsevol altra manera) cap a un lloc, un objecte, una persona", també hi pot haver aquestes alternances (usos recollits, entre altres obres, al DNV i al GDLC):
Apunta amb el dit a la torre
Apunta amb el dit la torre [ús no recollit al DIEC]
Va apuntar a l'arbre amb el bastó per indicar-nos el niu
Va apuntar l'arbre amb el bastó per indicar-nos el niu [ús no recollit al DIEC]
La víctima apuntava amb el dit a l'assassí
La víctima apuntava amb el dit l'assassí [ús no recollit al DIEC]
3. En el sentit d'"assenyalar cap a un responsable o una causa" [ús no recollit al DIEC], també considerem admissibles les dues opcions:
El secretari apunta al president com a artífex del frau
El secretari apunta el president com a artífex del frau
4. En el sentit de "tocar lleugerament una qüestió", "insinuar" o "suggerir" (una idea, una possibilitat, una hipòtesi), introduïm el complement sense preposició:
La candidata només ha apuntat les línies generals del programa
L'alcaldessa ha apuntat la possibilitat de dimitir
