Tancar
40707 continguts | Actualització: 25-10-2020
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Denominacions incompletes i correferents

1. Denominacions incompletes

Molts noms propis d'institucions i organismes estan formats per un genèric seguit d'una part específica. Exemple: Departament d'Educació.

Quan aquestes denominacions s'utilitzen d'una manera escurçada o incompleta, hi sol haver vacil·lacions en l'ús de les majúscules.

Criteris generals:

1.1. Si només fem servir la part específica, l'escrivim amb majúscula:

El pla que ha aprovat Educació (el Departament d'Educació)
La decisió del Constitucional (el Tribunal Constitucional)

1.2. Si només fem servir el genèric (primera part de la denominació), tant es justifica la majúscula, en qualitat de nom propi escurçat, com la minúscula, en aquells casos en què es considera que predomina el valor lèxic del genèric. La frontera entre les dues opcions no és clara i la casuística és complexa, ja que sovint depèn de factors tan variables com el context textual, l'ús o el tipus de denominació.

Per unificar criteris, resolem els casos especials i els dubtes més habituals amb una entrada a l'. Exemples: departament / Departament, ministeri / Ministeri, regidoria / Regidoria, ajuntament / Ajuntament, diputació / Diputació, consell comarcal / Consell Comarcal.

Per als casos no previstos, com a orientació general recomanem mantenir la coherència dins d'un mateix text i, en cas de dubte, evitar una sobrecàrrega de majúscules. Optem especialment per la minúscula quan el genèric apareix en plural (exemple: els ajuntaments de la comarca).

2. Denominacions correferents

Com a norma general, escrivim amb minúscula les denominacions correferents o sinònimes:

la cambra (el Parlament)
la cambra alta (el Senat)
la cambra baixa (el Congrés dels Diputats)
el consistori gironí (l'Ajuntament de Girona)

Organismes de govern i administracions públiques

Segueix-nos a...