Adjectiu recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.
Lleng. col·loquial.
Al costat de bonic, bufó, graciós, delicat, atractiu, segons el context.
Portava un vestit molt mono
El diccionari normatiu recull el substantiu monada ("persona o cosa bufona, graciosa, delicada").
mono
