Vocals tòniques
1. Les vocals tòniques no es pronuncien sempre igual en tots els parlars: la e de perfecte és tancada en el central i oberta en l'occidental; la o de sol és oberta en central i tancada en gironí, per exemple.
També presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb diftong ou (jou, pou, tou) i diversos cultismes (corts, mot, vot, zona). Més informació: GEIEC (1.2.1e).
Totes aquestes pronúncies són vàlides, sempre que es facin amb coherència.
2. L'accent gràfic, quan recau sobre una e o una o, se sol basar en el català central.
Per això, fórmula s'escriu amb accent agut, tot i que en alguns parlars es pronuncia amb o oberta. I escrivim prudència, tot i que en alguns parlars es pronuncia amb e tancada, per exemple.
3. L'accent diacrític marca la distinció entre dos significats diferents.
4. En la toponímia destaquem els noms marcats amb accent: Besòs, Vandellòs, Gósol, Sóller, Dénia, etc.
I recordem altres casos dubtosos habituals: Berga i Matadepera, amb e tancada; Palafolls, amb o oberta.
