Tancar
39869 continguts | Actualització: 04-06-2020
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Transcripcions gràfiques de noms propis

1. Llengües que fan servir l'alfabet llatí

1.1. Com a norma general, comprovem la forma gràfica dels noms propis procedents de llengües d'alfabet llatí i, un cop contrastada, la registrem sense fer-hi adaptacions (tret dels casos recollits als criteris de traducció). En casos dubtosos, recorrem a l'assessorament de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i en fem una entrada a l'.

1.2. En el cas dels topònims, triem la forma original o una d'adaptada tenint en compte, en cada cas concret, els diversos factors que hi intervenen: la tradició en català registrada als diversos repertoris enciclopèdics, l'ús actual, la possibilitat que una tria determinada en dificulti la identificació, etc. Per tant, quan en alguns casos diem que no fem servir una forma concreta d'un topònim no estem dient que aquesta forma sigui incorrecta (sovint és la forma oficial en la llengua original, diferent de la tradicional en català).

1.3. En casos de noms de persona contemporanis que ens arriben amb vacil·lacions gràfiques, donem preferència a la forma triada pel mateix interessat en els usos internacionals, sempre que ens consti o sigui possible deduir-la (publicacions seves, blogs, perfils personals en xarxes socials, etc.).

1.4. Hi ha alguns noms propis amb caràcters especials que, per necessitats tècniques i pràctiques, solem escriure aplicant-hi una simplificació tipogràfica, tal com en general es divulguen internacionalment.

Així, d'una banda, solem prescindir d'algunes titlles o accents diacrítics que no formen part dels nostres teclats convencionals i, de l'altra, optem per caràcters equivalents en casos com la ß de l'alemany (que reproduïm amb ss), la ł del polonès (l), la æ del danès (ae), la ć o la š del serbocroat (c, s) o la ð i la þ de l'islandès (d, th), per exemple. No obstant això, dins el text de les entrades de l' recollim també les grafies originals, que caldrà tenir en compte especialment per la incidència que poden tenir en la pronunciació.

La tria definitiva entre una grafia més fidel a l'original o una de més simplificada dependrà en última instància de les convencions internes i de les possibilitats tècniques que hi hagi en cada moment per als diversos formats, actuals i futurs, dels nostres mitjans: subtítols a la televisió, teletext, pàgines web, xarxes socials, etc.

2. Llengües que no fan servir l'alfabet llatí

2.1. Per escriure noms propis procedents de llengües que no fan servir l'alfabet llatí, seguim el sistema que apliquen la gran majoria dels mitjans de comunicació internacionals: per evitar els problemes del sistema de transliteració (amb diacrítics difícils de reproduir gràficament i d'identificar fonèticament), s'opta per la transcripció gràfica (adaptant l'escriptura dels noms per facilitar-ne la lectura).

2.2. Pel que fa als noms propis procedents de llengües d'alfabet ciríl·lic (com el rus o l'ucraïnès), com a norma general en fem una transcripció gràfica en català. En el cas de noms de persona contemporanis, tenim en compte també la forma en alfabet llatí triada pel mateix interessat en els usos internacionals, sempre que ens consti la seva preferència o sigui possible deduir-la (publicacions seves, blogs, perfils personals en xarxes socials, etc.).

2.3. Pel que fa a la resta de llengües que no fan servir l'alfabet llatí (com el xinès, el japonès, l'hebreu, l'àrab o el grec), optem per reproduir les romanitzacions oficials difoses sovint des dels mateixos països d'origen o per  les transcripcions gràfiques més esteses internacionalment (respectant aquells casos en què la tradició ha consolidat una forma pròpia en català). 

Transcripcions fonètiques

Convencions gràfiques

Segueix-nos a...