Paraules, o accepcions de paraules, admeses a l'ésAdir i que no consten a l'edició actual del "Diccionari de la llengua catalana" de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2, publicat en paper el 29 de març del 2007 i actualitzat en revisions posteriors).
1. El fet que una paraula no aparegui al diccionari normatiu no vol dir automàticament que no la puguem fer servir a la nostra programació.
Qualsevol llengua experimenta canvis al llarg de la seva evolució històrica, de manera que el conjunt de preferències lingüístiques i hàbits expressius dels parlants va variant i adaptant-se als nous temps.
2. Els mitjans de comunicació reflecteixen els usos lingüístics habituals de la societat actual i, per tant, sovint han de fer servir neologismes, manlleus, col·loquialismes, paraules d'argot, etc.
La creació de recursos lingüístics respon sempre a les noves necessitats socials i és el símptoma inequívoc de la vitalitat d'una llengua.
Alguns d'aquests usos reflectits als mitjans de comunicació acabaran entrant algun dia, a mitjà o llarg termini, al diccionari general, com a formes ja consolidades; d'altres no hi arribaran mai, com passa en totes les llengües.
3. L'ésAdir informa els seus usuaris d'aquells usos lèxics que ara com ara no trobarà al diccionari normatiu i que considerem admissibles en determinats contextos als nostres mitjans. Concretament n'informem amb les etiquetes "no recollit al DIEC" (quan la paraula no apareix al diccionari) i "ús no recollit al DIEC" (quan la paraula sí que apareix al diccionari, però no amb aquest ús).
4. Sota l'etiqueta "recollit al DIEC" presentem la llista de termes admesos a l'ésAdir i que, posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans ha acabat recollint al seu "Diccionari de la llengua catalana". Aquesta dada avala i reforça el nostre model de llengua, que d'aquesta manera també contribueix a actualitzar i ampliar el diccionari normatiu.